Opinión - Josep Rafael Pastor Gosàlbez: "Pressupostos, torres, música i loteria"

|
Comparte: Logo facebook2

josep-rafael-pastorL’altre dia en un mitjà de comunicació llig dos notícies que mostren a la perfecció la transversalitat i la sincronització amb què treballa el senyor alcalde de Sant Joan. En una el senyor alcalde anuncia un "enclave educativo musical" en el d’Ansaldo i li dóna un nom molt vistós: “La torre de la música”. En l’altra, s’anuncia que comença el procés de pressupostos participatius. El primer que em sorprèn es que en cap de les dos notícies es parla de diners, com si els pressupostos o la construcció de la torre musical no tinguera a vore amb els diners que té l’ajuntament, els que té, els que rebrà i els que té compromesos. Sincronia i transversalitat una volta més en la fantasia i els llocs comuns del bé del poble i la participació ciutadana. Pel que fa als pressupostos participatius es parla que podem presentar propostes d’activitats, programes, obres, inversions, etc. Però en cap moment se’ns diu quina quantitat hi ha reservada per realitzar-les una vegada que les assemblees populars les voten. Del 20 milions i un poc més del pressupost de 2016, solament un poc més de dos milions han sigut per a inversions reals. Són estos els diners amb què pot comptar la ciutadania? Evidentment no, perquè les inversions per a 2017 ja estaran compromeses en un percentatge prou elevant, així que podríem parlar potser d’un dos per cent d’eixa quantitat com a molt. A més, crida l’atenció que quan parlem depressupostos participatius solament es parle de gastos, però no d’ingressos. No seria més participatiu que s’obrira el procés amb una presentació dels pressupostos per a 2017 on figuren les inversions previstes per les diferents regidories i s’obrira llavors un debat ciutadà per triar si volem gastar més o menys en llumetes de festa o en trons? Però clar això és posar els peus a terra i la torre de les promeses es desbarata i cau a trossos. Parlant de desbaratar i de torres que cauen, dos coses pel que fa al d’Ansaldo. Durant anys semblava que tots els partits polítics i gran part d’associacions de la ciutat estaven d’acord que era el lloc idoni per crear el museu etnogràfic, el museu de Sant Joan en una d’aquelles alqueries que durant segles produïren la riquesa i la vida. Però no, ara un alcalde sense més participació que el seu cap prodigiós anuncia després d’un magnífic concert de festes que habemus torre de la música. I clar està, voldrà que tots fem palmes. Qui diu que no a un present? I ara va la segona i acabe. Amb els dos-cent mil euros de la subvenció de Diputació, ja n’hi ha prou perquè comence allí l’activitat musical? Quant costarà la construcció de l’aulari que es proposa? Qui el pagarà? No crec que Conselleria estiga per a estos gastos quan encara ha de rehabilitar l’antic Lloixa i ampliar i fer obres de manteniment al García Berlanga. Sempre pot ser que al senyor alcalde li haja tocat la loteria – el pot de la primitiva, es clar - i vullga fer un present a Sant Joan. En eixe cas em calle la boca i li agraïsc la seua generositat.



Comparte: Logo facebook2

Sin comentarios

Escribe tu comentario




No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.